Manifest de la flama del Canigó 2015

Fa dues dècades que l'home més polifacètic dels Països Catalans va decidir marxar de vacances. El seu nom era Ovidi Montllor i havia nascut a Alcoi, en el nucli d'una família obrera. Per guanyar-se la vida va fer tots els papers de l'auca: va fer de mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, periodista o comptable. Ell era l'artista, el cantant, el pallasso. Un actor que sempre va transitar pels marges de l'oficialitat. I un cantant que va fer mans i mànigues per apropar l'alta cultura als teatres i cafès de gran part dels municipis del Països Catalans. Parlem d'Ausiàs March, Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa. El seu treball el demostrava com podia. I tant com podia, s'hi lliurava del tot. L'Ovidi explicava a la seva manera uns fets, un temps, una estima, una idea.

Fa vint anys que l'Ovidi va marxar de vacances discretament. De tan discret, oblidat per alguns que el continuen oblidant. L'Ovidi ja ho sabia: per tenir un partit i una ideologia, per dir el que deia sense covardia, hauria de pagar un preu. Tard o d'hora li arribaria la sentència. I aquesta sentència és l'oblit. Des del "caloret" de l'infern, l'Ovidi Montllor deu haver pogut comprovar que el Partit Popular del País Valencià va provar de bandejar la seva memòria impedint que l'any 2015 fos denominat Any Ovidi Montllor o que el nostre estimat rapsoda d'Alcoi rebés, a títol pòstum, la distinció al mèrit cultural del govern valencià. L'Ovidi no rebrà ara per ara cap reconeixement oficial. I tot per ser valencià, d'esquerres i de classe obrera; perquè un dia va dir ben alt que parlava català i que ho feia a la manera de València. Va com va.

A l'Ovidi, això de les medalles, tant se li'n fotria. I a nosaltres també, tot s'ha de dir. Avui celebrem el solstici d'estiu i rebem la flama del Canigó. Una flama que és quelcom més que una llàntia encesa a la Catalunya Nord i que ha recorregut desenes de quilòmetres en molt poques hores fins a arribar a Vilanova i la Geltrú. Els camins de la flama uneixen, en realitat, bona part dels municipis dels Països Catalans. Els camins que recorrerà aquest foc purificador que farà cremar centenars de fogueres en una de les primeres nits de l'estiu uneixen geografies molt semblants, amb una història, una llengua i una cultura comunes. Un mateix poble, i una mateixa gent.

Des de l'Associació Cultural Desperta!, mai no decaurem i continuarem brindant cada vigília de Sant Joan per la unitat política i cultural dels Països Catalans. Reivindiquem la flama del Canigó com un foc que il•lumina les zones d'ombra que generen la ignorància, el menyspreu, l'assimilació i l'oblit. Des de la nostra ciutat, els vilanovins i les vilanovines ens reclamem homes i dones políticament i culturalment lliures. I des d'aquest racó de la Mediterrània ens aclamem a tots aquells homes, dones i col•lectius que han prestigiat la nostra llengua i la nostra cultura.

Ens aclamem a tu també, Ovidi.

Visca Vilanova i la Geltrú!
Visca els Països Catalans!

Visca la terra!

Vilanova i la Geltrú, 23 de juny de 2015
Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans