Desperta!, lluita i cultura als Països Catalans

A Vilanova, una ciutat amb una vida cultural tan i tan escarransida, les entitats desenvolupen des de fa molts anys un paper cabdal, un paper de substitució de les institucions públiques. I potser ja ens està bé que sigui així, potser és molt més enriquidor que sigui el teixit associatiu de la ciutat el que prengui la iniciativa i deixi per a l’Ajuntament les tasques de coordinació, difusió, construcció i manteniment d’infraestructures i cessió dels mitjans necessaris. Ara bé, aquesta col·laboració ha de ser real, ha d’anar molt més enllà de les bones paraules i de la preocupació per si apareix o no apareix el logotip de l’Ajuntament en els cartells dels actes.

Massa sovint, les activitats proposades per les entitats són vistes amb recel per l’Ajuntament: què faran?, què hi diran?, què i quant ens demanaran? No s’entén el treball d’aquestes entitats com una aportació a la ciutat sinó com una brossa a l’ull, una nosa amb què cal conviure. Cal superar aquesta prevenció i aquestes pors i anar cap a una col·laboració real, una col·laboració que es pot reduir a tres paraules: coordinar, facilitar i difondre. Coordinar només vol dir comunicar la presència d’actes similars en les mateixes dates i evitar les incompatibilitats, com ara un recital de poesia a cent metres d’una actuació de bestiari de foc; facilitar significa simplificar tràmits amb l’administració evitant que els organitzadors s’hagin de bellugar per diversos departaments municipals i aportar sense discussions innecessàries tots els mitjans de què disposa (Brigada Municipal, espais, infraestructura, etc.); i difondre és molt més que afegir els actes a l’agenda del web municipal, difondre és bellugar-se per escoles, instituts i entitats de tota mena intentant evitar, com sigui, que cap persona interessada deixi d’assistir a un acte perquè no se n’ha assabentat.

Què vol aportar Desperta! dintre del món de les entitats vilanovines? A Desperta! ens interessa la Cultura en el sentit més ampli del terme, pretenem portar i fer conèixer a Vilanova, dintre de les nostres possibilitats, tota la riquesa del nostre país: volem tastar el vi del Penedès, l’orxata de València, el gin de Menorca i el muscat de Rivesaltes; volem sentir la gralla, la dolçaina i el siurell; volem veure castells, falcons i moixerangues; volem conèixer la Patum de Berga, les fogueres de Castelló, els moros i cristians d’Alcoi, els cavalls de Ciutadella o la processó de la sang de Perpinyà; volem sentir els sons apitxats del centre del País Valencià, al costat de l’article salat de les illes; volem aprofundir en la poeticitat dels textos de Mercè Rodoreda i en el pensament de Joan Fuster.

A través de la música, la literatura, la tradició, la gastronomia o qualsevol altra manifestació cultural volem, en definitiva, raonar, conèixer-nos i, com a conseqüència, esdevenir més crítics amb el que ens envolta, però també amb nosaltres mateixos. Joan Fuster, que qualificava la raó com “el menys miserable dels dispositius humans” i que va ser homenatjat fa poc per Desperta!, ja deia que “allò que més m’interessa de les meues idees, són les objeccions que jo mateix podria posar-hi”.